eMe

En encendre’s el llum, després d’una música de Mahler, apareix a l’escenari Carlo Mô suspès en equilibri sobre unes crosses d’axil·la, sense cames, la primera imatge de l’escena és d’una ema humana. A partir d’aquesta imatge comença un viatge de descobriment del seu nou estat i recerca de remeis a qualsevol tipus de discapacitat física o emocional, convertint les solucions en petites creacions.

L’idioma d’aquest espectacle és l’humor gestual des de la mirada i l’estil personal que caracteritza a Carlo Mô. Amb el suport, en aquesta ocasió, d’una escenografia minimalista, posant molta cura en la il·luminació i en les imatges poètiques que ens porten de la realitat a l’imaginari i viceversa.