Història del Teatre La Bòbila

La història marca el nom del teatre

El Teatre La Bòbila s’ubica en una zona on a principis del segle XX hi havia instal·lades diverses fàbriques de materials de construcció amb fang cuit. Feien teules, maons, totxos, cairons i rajoles, entre altres.
 
Els terrenys, a prop de la riera, eren ideals per aquest tipus de bòbiles, com es deien aquestes fàbriques que estaven en marxa les 24 hores del dia, ja que eren rics en terra argilosa i tenien pous i aigua suficient per desenvolupar aquesta activitat econòmica.
 
El Teatre La Bòbila està situat molt a prop d’on estava instal·lada la bòbila més antiga de la zona, la Ladrillería Moderna, S.A., coneguda popularment a les Roquetes com la bòbila la Fita i a Vilanova, com la bòbila dels Burgesos.
 
La bòbila la Fita va començar a treballar l’any 1924 i va cessar l’activitat el 1955, quan es va transformar en habitatges de lloguer. L’any 1985 es va enderrocar totalment l’edifici de la fàbrica per construir-hi també la Biblioteca Josep Pla i el Centre Cívic l’Espai.

↑ Vista de la bòbila la Fita des de les Orenetes, on ara es troba l’Institut Alexandre Galí.

Autor desconegut / Arxiu Municipal de Sant Pere de Ribes
Llibre Sant Pere de Ribes: recull gràfic 1875-1976 de Juan Carlos Borrego Pérez et al. (Editorial El Papiol: Efadós), 2013

Es construeix l’edifici del teatre

L’any 1968 es construeix l’edifici que avui acull el Teatre La Bòbila. El promotor va ser el vilanoví Salvador Ribé i Andreu, que va veure una oportunitat de negoci en la instal·lació d’un cinema en l’incipient barri de les Roquetes, on vivien unes 3.000 persones.
 
La sala, de 300 metres quadrats, tenia capacitat per a 500 persones que seien en butaques entapissades amb pana vermella. Constava de platea, llotja, vestíbul i lavabos i es va construir seguint una línia estètica moderna per a l’època i sense cap columna que impedís la visibilitat de la pantalla des de qualsevol seient.
 
Aquella primera construcció de l’equipament es va preparar amb aire condicionat i amb parets i sostre fets amb materials especials per aïllar del fred, la calor i el so, amb l’objectiu d’aconseguir el millor confort per als espectadors i una bona acústica.
 
Les Roquetes tenia uns 3.000 habitants, però en aquells anys s’estava construint un gran nombre d’habitatges que es preveia que doblessin aquesta població. Per això, l’empresari vilanoví confiava en l’èxit del seu projecte i, des d’abans d’inaugurar el cinema, ja tenia previst tot el que fos necessari per fer ampliacions si calguessin, segons va explicar al Diari de Vilanova del 24 de maig de 1969.

↑ Construcció de l’edifici del Teatre La Bòbila per fer-ne un cinema l’any 1968-1969.

Albert Virella Bloda / Fons Juan Carlos Borrego Pérez
Llibre Sant Pere de Ribes: recull gràfic 1875-1976 de Juan Carlos Borrego Pérez et al. (Editorial El Papiol: Efadós), 2013

S’inaugura el Cine Roquetas

El 4 de juliol de 1969 es va inaugurar el Cine Roquetas, primer equipament cultural i d’oci del barri. L’empresari Salvador Ribé i Andreu, impulsor del cinema, estava convençut de l’èxit del seu projecte perquè facilitaria que els veïns i veïnes de les Roquetes no haguessin de desplaçar-se als cinemes de Vilanova.
 
El cinema tenia una pantalla d’onze metres, projectada en Cinemascope, panoràmica i amb la tecnologia cinematogràfica més avançada. Hi havia dues màquines per projectar de la marca OSSA.
 
Es feien sessions els dissabtes i els diumenges i, amb el temps, es van ampliar als dimecres i dijous. Els dies de més èxit, però, eren les tardes dels diumenges. L’entrada, en aquells primers anys, costava 15 pessetes els dies festius i 10 pessetes els dies laborables.

A cada sessió es passaven dues pel·lícules, habitualment de western i folklore espanyol, el NO-DO i un avançament del pròxim programa.

Autor desconegut / Fons Juan Carlos Borrego Pérez
Llibre Sant Pere de Ribes: recull gràfic 1875-1976 de Juan Carlos Borrego Pérez et al. (Editorial El Papiol: Efadós), 2013

Es converteix en equipament municipal

El 28 de febrer de 1985, el ple de l’Ajuntament aprova, per unanimitat, comprar el Cine Roquetas, que feia uns deu mesos que estava tancat, per convertir-lo en un local polivalent, a disposició de les entitats. Així, l’edifici esdevé el primer equipament públic per aquests tipus d’activitats a les Roquetes.
 
L’Ajuntament va comprar l’edifici per 9,5 milions de pessetes i, a més, preveia invertir-hi en reformes per tal que l’equipament municipal pogués acollir la celebració d’esdeveniments socials i culturals i d’espectacles artístics. L’objectiu d’aquesta adquisició era que les associacions del poble programessin els seus actes i el local estigués utilitzat permanentment.
 
El 9 de març de 1985, abans de tancar-lo per fer la reforma d’adequació, es va celebrar el primer acte d’aquesta nova etapa com a edifici municipal. Va ser la I Mostra de Moda de les Roquetes, una desfilada que van organitzar diversos establiments comercials de les Roquetes per presentar la temporada primavera-estiu.
 
En aquest primer acte van participar el Bazar Petit Rastro, Confeccions Sinra, Calçats Marisón, Floristeria Cañiz, Perfumeria Maite, Joieria Libra, Perruqueria Merche i Perruqueria Trini.

A més, el maig de 1985, se celebra un festival de cant flamenc, amb l’actuació d’Antonio i Manolo, Zaida, la parella de ball Maite i Chari i, a la guitarra, Luis Sandri. I el 25 de maig del mateix any, els Hermanos Cortés van fer un espectacle de rumba-flamenc.

↑ Desfilada de la I Mostra de Moda de les Roquetes, primer acte com a equipament públic.

J.C. Mestre
Revista municipal Montgòs núm. 14, març de 1985

Es rehabilita per fer un veritable Teatre Municipal

L’11 de novembre de 1986, el ple de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes aprova, per unanimitat, el projecte de rehabilitació de l’antic Cine Roquetas, que ja era públic i feia uns mesos que funcionava com a local cultural i social, per transformar les instal·lacions en un veritable Teatre Municipal. El pressupost de la reforma era d’uns 52 milions de pessetes.
 
En primer lloc, es va incorporar a l’edifici un solar adjacent, per la part del carrer Hernán Cortés, de 7 metres per 14 metres, que seria la caixa escènica. Així, l’equipament guanyaria un escenari amb més profunditat, ja que, fins al moment, només podia acollir la pantalla de cinema i poc més.
 
La rehabilitació va deixar un aforament de 375 persones assegudes: 242 espectadors, en la platea, que s’accedia directament des del vestíbul, i 132 espectadors, en l’amfiteatre de la primera planta, que s’accedia per unes escales que hi havia al vestíbul.
 
La reforma també va servir per actualitzar l’equipament al Reglament d’Espectacles de la Generalitat de Catalunya i a les condicions de protecció contra incendis.

El novembre de 1989, l’Ajuntament adjudica l’obra de rehabilitació a l’empresa Agrupació de Paletes per un import de 46 milions de pessetes.

Finalment, el 5 de maig de 1991, s’inaugura el Teatre Municipal, juntament amb l’entrada de les Roquetes i els jardins Rafel Alberti, amb la representació de la sarsuela “La del manojo de rosas”.

Autor desconegut / Arxiu Municipal de Sant Pere de Ribes

↑ L’equipament rehabilitat per funcionar com un Teatre Municipal s’inaugura amb la sarsuela “La del manojo de rosas”.

David Guillamues
Revista municipal Montgòs núm. 79, maig de 1991

L’afició pel teatre a les Roquetes

A les Roquetes es feia teatre amateur de forma puntual a les festes majors o al Centre Cultural, però el març de 1991 es va reunir una dotzena de persones aficionades al teatre per consolidar el Grup de Teatre Xaloc, el primer grup de teatre amateur de les Roquetes.
 
L’11 de setembre de 1991, aquest grup va pujar per primera vegada a l’escenari davant del públic per representar, al Teatre Municipal, l’obra “Los fusiles de la señora Carrar”, de Bertolt Brecht. L’obra va ser tot un èxit i es va tornar a representar al mateix teatre i també a altres ciutats de Catalunya. A partir d’aquest moment, van preparar i representar altres obres que també van tenir molt bona acollida del públic, com ara “El puñao de rosas” o “Leila, on vas?“.
 
Algunes diferències entre els components del grup van fer que la companyia Xaloc es dividís i alguns membres van crear el grup Teatre Roquetes, però no va tenir continuïtat i va desaparèixer, mentre que el grup amb el nom original va continuar fent representacions.
 
Del 1992 al 1996, es van celebrar cinc Mostres de Teatre Amateur de les Roquetes, en les quals es programaven representacions i actuacions de grups de teatre amateur de tot Catalunya. Els mesos d’octubre, novembre i desembre de cada any, les Roquetes s’omplia de teatre pels carrers, places i, especialment, al Teatre Municipal.

L’any 1992, el Grup de Teatre Xaloc va canviar de nom, per no coincidir amb un altre grup de Catalunya, i va passar a dir-se Xara.

El 1994, el grup Xara i antic grup Xaloc va tornar a separar-se i es va crear el grup Antaviana Teatre.

L’any 1997 es crea el grup La Llauna Teatre i el 2002 es crea el grup Teatre El Vent.

↑ Grup de Teatre Xaloc.

Autor desconegut / Fons Llúcia Bau

↑ Representació de l’obra “Leila, on vas?”.

Autor desconegut / Fons Joan Rodríguez

Els nens i nenes també fan teatre

El 12 de juny de 1988, es va celebrar, a la Plaça Llobregat de les Roquetes, la I Mostra de Teatre Escolar, on l’alumnat de sisè, setè i vuitè d’EGB de les escoles públiques Les Roquetes i Santa Eulàlia van representar diverses obres.

Aquesta mostra estava organitzada pels tallers de teatre de les escoles, que es feien en coordinació amb el Pla Intensiu de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la comunitat educativa del municipi.

Més enllà d’aquest i altres tímids intents de portar el teatre a les escoles i l’institut, l’afició pel teatre dels adults als anys noranta va fer que també quallés aquest interès entre els adolescents i els nens i nenes de les Roquetes. Els grups de teatre amateur d’adults eren una font d’inspiració i captació de talent infantil i juvenil que volia provar l’activitat teatral.

Hi va haver diverses iniciatives que van motivar la pràctica de teatre entre els més petits. Els grups de teatre amateurs van organitzar cursos d’estiu o extraescolars durant el curs perquè els joves poguessin fer teatre i representar obres al Teatre Municipal. Aquests tasts de teatre van acabar consolidant secció de joves dins d’alguns dels grups de teatre amateurs existents.

↑ Representació d’una obra per part d’alumnat de l’escola Santa Eulàlia.

Paqui Montesinos López

↑ Membres del grup infantil.

Autor desconegut
Separata “El teatre amateur a les Roquetes del Xaloc a Xara 1991-2000” de Mercè Díez (Festa Major 2015)

El tancament

El A finals dels anys noranta, l’activitat teatral a les Roquetes va entrar en declivi. Els primers a notar-ho van ser els grups de teatre amateur, que el 1997 ja no van poder celebrar la que havia de ser la sisena edició de la Mostra de Teatre Amateur de les Roquetes.
 
A partir d’aquest moment, l’Ajuntament va continuar descuidant l’activitat teatral de les Roquetes. Va ser una deixadesa constant, fet que no només va afectar les entitats que feien teatre, sinó que també va suposar un abandó de les instal·lacions del Teatre Municipal, que es van deteriorar progressivament sense que l’Ajuntament intervingués per mantenir-les en bon estat.
 
L’any 1996, els grups de teatre amateur inicien una sèrie de reclamacions i manifestacions perquè el Teatre s’estava deteriorant per la manca de manteniment i per l’ús indegut d’alguns usuaris. En l’edifici feia fred i hi havia humitat, les plaques del sostre queien, quan plovia entrava aigua, la moqueta s’aixecava, el teló i la fusta de l’escenari es van fer malbé… A més, els focus, atrezzos, vestuaris i altres materials desapareixien perquè hi havia un desemparament de les instal·lacions.
 
El 1999 va entrar un nou equip de govern a l’Ajuntament que va intentar mantenir actiu el Teatre Municipal amb reparacions puntuals, però que no eren suficients per garantir la seguretat i el confort de qui practicava teatre ni dels espectadors que hi anaven a veure’l.

Finalment, la manca de pressupost per assumir intervencions més importants va fer que l’Ajuntament decidís, el 2001, tancar i tapiar l’edifici del Teatre Municipal. Això va suposar que els grups de teatre amateur que existien es dissolguessin i desapareguessin les entitats que practicaven aquesta activitat.

El 2003 es va plantejar una rehabilitació integral de l’edifici, només mantenint l’estructura principal, per revifar el Teatre Municipal i l’activitat cultural a les Roquetes, però el finançament d’aquesta obra depenia de subvencions de la Generalitat, que mai van arribar.
 
L’any 2009, l’Ajuntament proposa la construcció d’un edifici nou a la creixent zona del Parc Central de les Roquetes per albergar una biblioteca Josep Pla més gran i una sala polivalent de 2.685 metres quadrats, per celebrar tota mena d’esdeveniments culturals i d’oci, que podria convertir-se en teatre amb butaques i escenari retràctils, per deixar espai pla a terra o muntar fins a 294 seients sobre pendent. La subvenció de la Generalitat del 50% del cost d’aquesta construcció -l’altre 50% l’havia de posar l’Ajuntament- va ser rebutjada per la majoria del ple del consistori.
 
L’any 2014, per atendre les queixes de filtracions d’aigua i humitats dels veïns i veïnes de l’edifici adjacent provinents del Teatre i per la voluntat del govern municipal de reobrir i posar en marxa l’activitat teatral, s’aprova una reparació i adequació de l’equipament i s’encarrega l’estudi de patologies, propostes d’intervenció i valoració econòmica.

Durant el tancament del Teatre Municipal, concretament entre els anys 2001 i 2006, es van organitzar programacions escèniques de petit format i teatre infantil a la sala Sol del Centre Cívic de les Roquetes.
 
Finalment, malgrat els esforços de l’Ajuntament per reobrir el teatre, des del 2001 fins a l’actualitat, Les Roquetes ha tingut el seu Teatre Municipal tancat i no ha pogut gaudir d’un espai per desenvolupar aquesta activitat.

↑ L’edifici del teatre estava deteriorat i van decidir tancar-lo.

Autor desconegut / Arxiu Municipal de Sant Pere de Ribes

Nova era per al teatre a les Roquetes: Teatre La Bòbila i Més Bòbila

L’any 2022 serà un any per recordar. Més de 20 anys després del tancament del teatre, les Roquetes torna a tenir un edifici remodelat i dotat amb l’equipament més innovador per programar espectacles professionals de qualsevol disciplina artística, així com representacions amateurs i actes de les entitats del municipi que tenen relació amb les arts escèniques.

La reobertura del Teatre La Bòbila va començar l’any 2016 amb la redacció del projecte. L’edifici s’ha ampliat i ara compta amb 1.200 metres quadrats, 110 metres quadrats d’escenari -el doble del que hi havia a les antigues instal·lacions-, una platea de 134 metres quadrats i un amfiteatre de 123 metres quadrats. En total, té un aforament de 300 localitats.
 
A banda de la sala principal d’exhibició, l’edifici del Teatre La Bòbila i l’edifici annex Ateneu Joan Magrinyà compten amb camerinos, tallers, serveis, una sala d’assaig de 61 metres quadrats i una sala per a formacions, reunions o xerrades.
 
El Teatre La Bòbila és un projecte ambiciós que va més enllà de la programació d’espectacles. Sota el nom “Més Bòbila” el teatre arribarà als nens i nenes amb activitats a les escoles; vol servir com a espai de creació i producció i facilitar a les companyies un lloc per a residències artístiques; vol impulsar projectes artístics propis; i oferirà formació, cursos i tallers per dotar la ciutadania d’un aprenentatge útil per a la vida.

↑ Per construir l’actual teatre es va enderrocar totalment tota construcció prèvia.

Ángel Díaz